Martina Mayers, detectiva d'afers màgics: El misteriós cas del mitjó daurat

La Martina est neguitosa. Tot just fa dues setmanes que ha obert la seva ag ncia de detectius d'afers m gics i ja t el seu primer client: en Pol, un antic company d'escola, que li encarrega trobar un objecte de gran import ncia per a ell: un dels seus mitjons daurats. Gr cies a la m gia d'aquests mitjons, en Pol es va convertir en un afamat i estrafolari m sic de Rock, per resulta que el mitj dret a desaparegut Podr la Martina esbrinar qu ha passat amb el mitj ?Ser capa de resoldre el cas?Caldr que utilitzi tot el seu enginy, amb els afers m gics, sobint, res s el que sembla El misteri s cas del mitj daurat s la primera aventura de la Martina, una jove detectiva que resol els casos m s estranys de la ciutat. No perdis l'oportunitat d'acompanyar-la en aquest viatge ple de fantasia, m gia i moltes sorpreses **************************************************************************************************"El cartell de la porta no en deixava cap dubte. Escrit amb unes lletres delicades i un xic recargolades, s'hi podia llegir: Martina Mayers, detectiva d'afers m gics. La Martina les havia escollides personalment i n'estava for a orgullosa. Tot just feia dues setmanes que havia obert l'ag ncia i esperava amb candeletes que comencessin a arribar els primers clients.La seva tieta Ramoneta havia encabit un escriptori i un parell de cadires a les golfes d'un antic bloc de pisos de la seva propietat. Deixava que la Martina treballes all , compartint l'espai amb els estris de la neteja i una pila de trastos vells, a canvi de que mantingu s als goblins de l'edifici a ratlla. Segons la Ramoneta, una bona colla d'aquestes bestioles es dedicava a fondre les bombetes de l'escala i a tirar brossa als replans, entre altres malifetes i trapelleries, que la treien de polleguera.L'edifici era el n mero 11 del carrer de Sant Bofarull i, com tothom sap, els goblins nom s viuen als edificis i cases amb nombre parell. La Martina havia mirat d'explicar-l'hi un munt de vegades a la seva tieta, que cap sser m gic estava rera d'aquells incidents que, probablement, tenien m s a veure amb una instal-laci el ctrica centen ria i algun ve pocavergonya.-Doncs, jo estic segura d'haver vist un parell d'orelles verdes esmunyint-se per all -replicava la Ramoneta, cada cop, assenyalant cap algun rac de l'escala amb el dit.La Martina, per , sabia del cert que ni una engruna de m gia corria per aquelles parets de paper pintat i terres amb moqueta de vellut. Com en podia estar tan segura?, us preguntareu. B , doncs resulta que, a m s del seu curs per correspond ncia de detectiu privat, la Martina tenia un olfacte infal-lible per a la m gia. I no s una forma de parlar La nostra protagonista podia ensumar el rastre que sempre deixen la majoria d'encanteris i ssers m gics. Els goblins, per exemple, feien una ferum molt caracter stica: una barreja d'olor de pebre, de fonoll i de gos mullat. Va ser gr cies a aquest do tan peculiar, que la Martina havia decidit deixar la seva antiga feina de repartidora de pizzes i llen ar-se a l'aventura de convertir-se en detectiva d'afers m gics."